Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн
36 страница из 90
En tenim alguns exemples; malgrat que la dona és educada per a ser passiva, també sexualment, en la intimitat del confessionari es pot comportar d’una altra manera, atès que sol haver-hi una certa intimitat prèvia. El problema per a nosaltres és que no tenim manera d’anar més enllà de les declaracions dels implicats. Naturalment, el sacerdot acusat dirà fàcilment que ell s’ha limitat a caure en el parany; també és habitual que la dona, independentment dels fets, vulga «salvar» el seu confessor, carregant ella la culpa dels pecats: «en cumplimiento de sus obligaciones, delantando como delata del modo deba al indicado Confessor y Director Gassol. Implora al mismo tiempo la clemencia y benignidad del Santo Tribunal, se ofrece ella a pagar la pena, puesto que por respeto de la misma se han cometido tantos excessos», escriu en la seua denúncia sor Maria Paula del Pare Sant Francesc, del convent de la Puríssima Concepció de Tortosa, l’any 1813.2
Vegem l’interessant cas de fra Roc Moltó, franciscà. Ja havia estat processat anteriorment, el 1671, per una missa burlesca al convent de Sant Antoni de Pàdua de Dénia, en què havia representat el paper de núvia; aquest primer procés fou suspès. El 1704 fra Roc, ara amb cinquanta-cinc anys, fa una espontània en què conta com sor Maria Pasquala Justa, d’uns trenta anys, se li presenta a la reixa del locutori del convent de la Puritat de València; es posen a xerrar i «diciéndole algunas palabras cariñosas a este, alargó la mano diciéndole que ya que no se podían ver se podían tocar, y pasando dicha mano por la reja, dicha Religiosa pedía que este permitiese que ella le tocase a este sus partes vergonzosas, a que este, motivado de su fragilidad, condecendió, y tuvo polución en la mano de ella». Aquesta és la versió d’ell.