Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн
40 страница из 90
Una primera aproximació, per guanyar-se la penitent, sol ser alabar la seua bellesa, afalagar-la. Aquest és un pas anterior a les insinuacions, caragolades i dissimulades: el confessor s’estima més la penitent que les altres, o somia amb ella, li planteja la remota possibilitat de citar-se, etc. Tanteja el terreny. Així, un franciscà de València, fra Antoni, es mostra tan amable amb Esperança Pitxó que ella en sospita, segons declara el 1805.6
Passem a un altre nivell de sol·licitació en referir-nos a les proposicions sexuals directes, sense embuts. Posem el cas, bé que fora de confessió, de fra Antoni de Cardona, denunciat el 1713, a València, per Margalida Esteve; convidat un dia a dinar a sa casa,
la hizo señas que esta entendió se encaminaban a fin desonesto, y al retirarse a dormir la siesta bolvió a repetir las mismas señas para que esta entrase en su aposento, y pasado algún rato en que esta pudo entrar sin que nadie de casa lo notase, entró esta en dicho aposento y le dixo que qué era lo que tenía que decirla, y dicho fray Antonio la respondió que en las veces que havía ido allí se havía enamorado de ella, y que assí havía de condescender con su voluntad.7