Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

65 страница из 85

El Ministeri de Sanitat i Assistència Social va dedicar grans esforços a resoldre el problema dels evacuats, especialment a partir de febrer de 1937, quan es va dissoldre el Comitè Nacional de Refugiats, i les competències van ser assignades al ministeri de Montseny, el qual s’encarregava de buscar treball als refugiats (bàsicament en obres públiques, sobretot fortificacions) i que no els faltés assistència sanitària.

A la mitjania de 1937 la política sanitària del Govern republicà a València estava basada en la creació de centres primaris i secundaris d’higiene, estacions d’espollament i centralització del subministrament del medicaments i material sanitari. A més, es va intensificar la campanya de lluita antivenèria, amb propaganda i educació sexual que incloïa el repartiment de preservatius (Barona i Bernabeu, 2008: 261). Poc després de rebre les competències d’assistència als refugiats, al febrer de 1937, una delegació ministerial amb Montseny al capdavant es va reunir a Ginebra amb el Comitè d’Higiene de la Societat de Nacions per a tractar les condicions de salut de la població, que encara no s’havien degradat excessivament.