Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

61 страница из 85

Al setembre de 1936, el president de la República va cridar Largo Caballero a formar govern. El líder socialista radical volia formar un govern de concentració i unitat capaç de fer front a als rebels, que estaven a les portes de Madrid. Així doncs, es va envoltar de ministres socialistes, comunistes, i fins i tot, va donar entrada a quatre ministres anarquistes. L’esforç del govern de Largo Caballero es va centrar a recompondre l’autoritat de l’Estat, amb mesures com la creació d’un exèrcit disciplinat, com hem comentat anteriorment, i la creació dels consells provincials, que retallaven les competències dels organismes revolucionaris.

Els esdeveniments de Barcelona de maig de 1937 van obligar Largo Caballero a la dimissió, i el president de la República va nomenar el socialista Juan Negrín nou president del Govern. Negrín va fer fora del Govern els anarquistes de la CNT i a l’octubre de 1937 es va traslladar a Barcelona. Les darreres mesures del seu govern es basaven en un programa de tres punts de per a posar fi a la guerra: absència de represàlies per als vençuts, restabliment d’un règim democràtic, i eixida de les forces estrangeres. Franco no el va acceptar. Cap al final de febrer de 1939, Manual Azaña dimitia com a president de la República i s’exiliava a França; el president del Govern ho va fer al març. Era el principi del final: les tropes de Franco entrarien victorioses a Barcelona el 26 de gener de 1939, el 28 de març ho farien a Madrid, i el dia 29 desfilarien pels carrers de València.