Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

57 страница из 85

ssss1Decret, del 22 d’agost de 1936, sobre el control de la proliferació d’hospitals a Madrid, Gaceta de Madrid, núm. 236 (23 d’agost de 1936), pp. 1430-1431.

ssss1Gil Barber, La tranfusión de sangre en la guerra actual, 1937 (cit. de Barona i Bernabeu, 2007: 165).

ssss1Ordre del Ministeri de la Guerra, de 23 de gener de 1937, sobre la militarització dels hospitals civils, Gaceta de la República, 26 de gener de 1937 (núm. 26), p. 510.

ssss1Dedicarem un capítol a l’estudi dels hospitals de sang, un dels exemples més clars, sens dubte, de reorganització sanitària davant la situació bèl·lica.

ssss1Un batalló estava format per quatre companyies de 100 homes cadascuna. Per tant, la parada sanitària de batalló donava cobertura sanitària a 400 efectius.

III. LA CREACIÓ DEL COMITÈ EXECUTIU POPULAR DE VALÈNCIA

La rebel·lió dels militars va desencadenar, a la zona republicana, una autèntica revolució social de tipus col·lectivista que atemptava contra la propietat privada. Aleshores, partits polítics i sindicats van plantejar una qüestió que els enfrontaria entre ells, cosa que a la llarga afavoriria els rebels: què era més important, primer guanyar la guerra i després fer la revolució, o al contrari? Ja hem vist com aquesta qüestió era la base dels enfrontaments entre els socialistes i comunistes amb els anarquistes, i com aquestes discrepàncies acabarien esguitant la política sanitària de Frederica Montseny.