Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

53 страница из 85

Aquest tipus de parada s’havia d’instal·lar en un punt intermedi entre la parada sanitària de batalló i els hospitals de primera línia, tenint en compte que la rapidesa en l’assistència als ferits era fonamental perquè resultés efectiva. Cada brigada de l’exèrcit republicà comptava amb una parada, l’equip de la qual estava format per un capità metge (que n’era el responsable), un tinent metge, tres practicants i un sergent, que estava al capdavant de 10 portalliteres. Malgrat que la missió fonamental de la parada de classificació era la distribució de ferits segons la gravetat, també hi tenien lloc actuacions mèdiques, que rectificaven o complementaven allò que s’havia fet a la parada sanitària de batalló. Entre aquestes actuacions destaquen la correcta immobilització de les fractures, la injecció de sèrums antitetànic i antigangrenós, i l’administració de morfina.

Una altra tasca important n’era el control de les fitxes mèdiques d’evacuació dels ferits: el personal hi emplenava les fitxes dels ferits que no en tenien, i revisava i complementava les fitxes que la parada sanitària de batalló ja havia fet als ferits. La fitxa mèdica d’avantguarda va ser introduïda en l’exèrcit republicà gràcies a les Brigades Internacionals. Eren més pràctiques i d’ús més ràpid que les que s’havien fet servir fins aleshores, ja que en una sola fitxa s’incloïa tota la informació.