Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

54 страница из 85

Fig. 2.

Fitxa mèdica d’avantguarda. Font: ADPV, I 2.4, c. 12, llig. 45.

El 70% dels ferits atesos en una parada de classificació eren evacuats als hospitals de sang, i el 20% eren derivats cap a un hospital quirúrgic de primera línia (Massons, 1994: 438), és a dir, el primer hospital que hi havia darrere del front, on aplegaven els ferits més greus procedents de la parada. Estava situat tan a prop del front com fóra possible per assegurar la rapidesa de l’atenció als ferits, però suficientment allunyat dels combats per a poder garantir la seguretat del personal i dels ferits. Els hospitalitzats no hi romanien molt de temps, ja que quan la situació clínica ho permetia eren evacuats als hospitals de rereguarda.

Els hospitals de primera línia tenien una capacitat aproximada de 20 llits, i es caracteritzaven per la mobilitat (s’havien de muntar i desmuntar en quatre-sis hores) i per la ubiqüitat, ja que s’havien de poder instal·lar en diferents llocs (convents, escoles, masos, etc.). El seu instrument base era l’anomenat autochir, que era una furgoneta amb un quiròfan ambulant, però prompte es va comprovar que era més còmode i segur instal·lar el quiròfan en qualsevol edifici, que normalment no disposava de llum (Massons, 1994: 478). L’autochir estava dotat amb un grup electrogen i una xarxa d’enllumenat, que proveïa de llum l’hospital de primera línia. A banda de l’autochir, l’hospital disposava de dos camions que transportaven els llits, els pijames, aliments bàsics, etc. A més, aquests hospitals comptaven amb dos o tres equips quirúrgics. Cada equip estava dirigit per un cirurgià –normalment un capità–, un metge ajudant, que era un tinent, un anestesista que solia ser una infermera, i dues infermeres per al servei de quiròfan. A més, per a atendre els 20 llits calia un mínim de sis sanitaris o infermeres. El personal es completava amb tres cuiners, el conductor de l’autochir, un encarregat de la intendència i tres soldats, que se situaven en la cruïlla de la carretera més pròxima a l’hospital per a indicar l’accés a les ambulàncies. És a dir, el personal d’aquests hospitals estava format aproximadament per 20 persones.