Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

58 страница из 85

Els conflictes es van prolongar fins als successos de Barcelona de maig de 1937, quan va haver-hi un fort enfrontament armat entre comunistes i anarquistes pels carrers de la capital catalana. El resultat, a banda de nombroses baixes i detinguts, va ser l’hegemonia del PCE i l’anul·lació política de la CNT. Aquest prestigi creixent del partit comunista estava reforçat per l’URSS, única potència estrangera que donava suport a la República, i va anar acompanyat de la pèrdua d’influència dels sindicats.

Pel que fa a l’exèrcit, la República va tenir un clar desavantatge des del principi. El Govern, a fi d’intentar tallar l’alçament, havia ordenat als soldats que no obeïren els seus comandaments; l’ordre no va ser seguida en zona rebel i sí que ho va ser en la republicana, on els soldats abandonaven les casernes. La República va haver d’improvisar un nou exèrcit fent tornar els soldats i hi va incloure les milícies populars. Aquesta va ser una de les primeres mesures del nou president del Govern, Largo Caballero, ja que a partir del setembre de 1936 va militaritzar les milícies i les va incloure al costat de les Brigades Internacionals. Es tracta de les anomenades Brigades Mixtes, que van constituir el pilar de l’Exèrcit Popular de la República. Era un exèrcit regular sotmès a una fèrria disciplina de guerra que substituïa unitats militars espontànies amb poca disciplina i menys preparació. Més problemes va tenir el Govern a l’hora de militaritzar, uniformar i obligar a la instrucció a les milícies anarquistes. N’és bon exemple la Columna de Ferro, formada per valencians que lluitaven al front de Terol, que no va acceptar la militarització fins a la primavera de 1937.