Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

60 страница из 85

En el context de formació del CEP ja es podia entreveure la confrontació entre les diverses forces polítiques quant a la disjuntiva guerra o revolució. En aquest sentit, la composició del CEP va reflectir el protagonisme que els sindicats havien assolit en les primeres setmanes de guerra; l’UGT i la CNT hi tenien dos representants cadascun, i els partits del Front Popular només en tenien un.

Els objectius del CEP eren el control polític i l’organització militar en la rereguarda valenciana, per a la qual cosa es va organitzar en 12 delegacions amb competències, entre d’altres, en milícies, guerra, agricultura, treball, premsa i propaganda, i sanitat, com comprovarem després. Per a assolir aquests objectius, es van confiscar o col·lectivitzar moltes indústries, negocis i serveis. Aquestes formes d’intervenció també van afectar les empreses de subministrament de material farmacèutic i sanitari. Per tant, el CEP era un autèntic organisme independent i revolucionari, amb totes les competències administratives, la qual cosa va convertir València i la seua província en un estat de facto. No obstant això, el CEP de València es va estavellar contra els esforços del Govern per retallar-ne els marges d’actuació i, d’altra banda, contra la pròpia incapacitat per a exercir la seua autoritat davant els múltiples comitès existents, amb tota la burocràcia que això suposava.