Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

49 страница из 85

La quantitat de sang que s’obtenia era de 300 a 500 cc. una volta al mes. Però si la demanda de sang era elevada es procedia a una segona extracció durant el mateix mes. La sang, una volta extreta, era emmagatzemada en uns armaris frigorífics a una temperatura de dos a cinc graus, tenint en compte que se n’havia de fer ús durant els 15 dies següents a l’extracció. Cada centre de transfusió estava en contacte permanent amb els hospitals d’avantguarda que en depenien, els quals disposaven d’una càmera frigorífica per a mantenir la sang. Per al servei d’aquests hospitals cada centre comptava amb una ambulància dotada de dues neveres que funcionaven mitjançant un grup electrogen. Aquestes ambulàncies tenien la missió de recórrer tota la xarxa d’hospitals del seu sector a fi d’abastir-los de sang. També disposaven d’un equip de personal tècnic ambulant, que eren els encarregats d’instruir un facultatiu en cada hospital d’avantguarda en la tècnica de transfusió sanguínia i de contactar amb els directors dels hospitals a fi d’elaborar una estadística per a seguir l’evolució dels ferits que havien rebut una transfusió. Quant als hospitals de rereguarda, tenien equips de facultatius que es desplaçaven des dels centres portant personalment la sang per a realitzar les transfusions, després de comprovar el grup dels receptors. Tenien ordre d’emprar sang del grup II sempre que fóra possible, a fi de destinar als fronts la del grup IV.