Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

48 страница из 85

D’altra banda, cal destacar el cas de Gil Barber. Amb el grau de comandant, Gil Barber era cap dels serveis de transfusió de sang de l’exèrcit republicà. Com en el cas del metges civils que havien aprés sanitat de guerra en els fronts, Gil Barber considerava que el desenvolupament d’un servei de transfusió de sang era també fruit de l’experiència bèl·lica: «En España, hasta el momento presente, no se había concedido a la transfusión de sangre la atención que ésta merecía, sin duda debido a no habernos visto obligados por las necesidades que crean los conflictos bélicos».ssss1 El Servei de Transfusió de Sang disposava de quatre centres instal·lats a Madrid, Barcelona, València i Jaén. En l’article, Gil Barber descrivia el de València, perquè estava en contacte amb les autoritats sanitàries superiors i era l’encarregat de coordinar l’organització general dels serveis de transfusió de sang.

Segons Gil Barber, en primer lloc els donants eren enregistrats en la secció administrativa. Tot seguit, anaven al laboratori, on se’ls feia una història clínica i se’ls prenia una mostra de sang per a determinar-ne el grup sanguini i les determinacions serològiques. Coneguts els resultats del laboratori, en els casos favorables, els donants dels grups II i IV passaven als fitxers. La sang del grup IV era utilitzada per a cobrir les necessitats del front, ja que la urgència vital del moment recomanava fer servir sang de donant universal. Pel que fa a la sang del grup II, era utilitzada en hospitals de la zona, on les situacions clíniques no eren tan urgents i permetien la comprovació prèvia del grup del receptor.