Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

46 страница из 85

Un altre testimoni important és el de Guillermo Luna. Luna va ocupar la Prefectura de Sanitat de Madrid quan el Govern va abandonar la capital, i va descriure la situació sanitària que s’havia creat des del mes de juliol del 1936 i que ell va haver de reconduir, segons conta en la «xarrada» a què hem al·ludit (Barona i Bernabeu, 2007: 160):

En Madrid había una infinidad de hospitales que, por su escasa capacidad y falta de medios […] no reunían las condiciones necesarias para un buen tratamiento de nuestros heridos; además, mantenían un exceso de personal en sus plantillas […]. Había que cerrarlos, y con sus camas y efectos aumentar la capacidad de los que quedaban.

El Govern republicà va prendre consciència des de ben prompte que aquest excés d’oferta sanitària suposava una dispersió dels recursos, que tenia com a resultat final una pèrdua de l’eficàcia sanitària, al capdavall, una dificultat afegida per a guanyar la guerra. Per aquest motiu, el 22 d’agost del 1936 va emetre un decret que facultava el Ministeri de Treball, Sanitat i Previsió a frenar l’excessiva proliferació d’hospitals a Madrid.ssss1