Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

47 страница из 85

En l’article primer del decret apareixia la llista dels 14 hospitals on s’havien d’evacuar exclusivament els ferits de guerra, per als qual es reservava exclusivament la denominació «hospital de sang». En destaca l’especialització d’alguns, com per exemple, els hospitals dedicats a les lesions oculars o a la gangrena gasosa.

L’article tercer establia una llista de nou «hospitals de convalescència» on havien d’atendre’s els ferits lleus i malalts d’afeccions comunes; així mateix, s’especificava que per a continuar obertes aquestes instal·lacions havien de tenir un mínim de 50 hospitalitzats, i que no podien anomenar-se «hospitals de sang». Els darrers articles del decret anunciaven el tancament de tots els establiments que no s’haguessen esmentat en les llistes anteriors i la prohibició expressa d’obrir-ne de nous.

A més de l’acció legislativa del Govern republicà, cal assenyalar que la readaptació de la sanitat civil no hauria estat possible sense l’esforç de molts metges civils. Així, per exemple, Julio Bejerano, antic director general de Sanitat va assumir la màxima responsabilitat en la sanitat militar (Barona i Bernabeu, 2008: 257).