Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

43 страница из 85

ssss1ADPV, I 2.4, c. 12, llig. 46, Correspondencia 1936-1939 [oficis de diferents institucions demanant a l’Hospital d’Infecciosos l’ingrés d’afectats pel tifus].

ssss1ADPV, A 1.3, vol. 24, p. 563.

II. LA SANITAT MILITAR REPUBLICANA

La primera resposta sanitària republicana a l’estat de guerra va estar marcada per la inexperiència i la improvisació (Barona i Bernabeu, 2008: 257); els experts internacionals definien així la situació dels primers moments en el rapport que van redactar (Barona i Bernabeu, 2007: 101):

Cuando ha estallado la sublevación, la República española se ha encontrado bruscamente privada de una parte importante de sus recursos médicos. Ha perdido de una manera casi completa su Servicio de sanidad Militar […]. Le han quedado aproximadamente, 10.000 médicos civiles, los cuales han realizado, en condiciones más difíciles, una obra de reorganización y de adaptación.

L’octubre i novembre del 1938 van aparèixer en la revista militar La Voz de la Sanidad del Ejército de Maniobra una sèrie d’articles que, de forma retrospectiva, analitzaven l’evolució de la sanitat militar entre el 1936 i el 1938. Un d’ells en confirmava dos aspectes fonamentals: la creació a partir de la sanitat civil i la improvisació inicial: