Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

40 страница из 85

GRÀFIC 1

Augment poblacional de València atribuïble a l’arribada de refugiats

Nota: Al començament de 1937 la província de València acollia uns 160.000 refugiats, quan només disposava d’unes 20.000 places d’allotjament.

En qualsevol cas, el problema dels refugiats i la situació sanitària es va degradar progressivament al llarg del conflicte. La situació, encara acceptable, descrita pels experts de la Societat de Nacions va ser corregida per altres informes posteriors (Barona, 2002: 354). L’empitjorament sanitari de la població es va iniciar durant la segona meitat de l’any 1937 i es va reflectir en l’augment de morts per tuberculosi i febre tifoide (Barona i Bernabeu, 2008: 262). En concret, a València durant l’estiu del 1938, va tenir lloc una epidèmia d’aquesta darrera malaltia que va afectar tant a militars com a civils i que va col·lapsar l’Hospital d’Infecciosos.ssss1 A les acaballes del 1937 la ciutat de València presentava un aspecte empobrit. En aquest sentit, un diputat «se condolió del espectáculo lamentable que ofrecen las calles de Valencia, dado el número de desgraciados que se dedican a la mendicidad».ssss1 La desesperada situació de començaments de l’any 1938 va fer que les autoritats valencianes haguessen d’instal·lar els refugiats de Madrid i d’altres poblacions en les casetes de peons caminers abandonades.