Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

38 страница из 85

El tercer i darrer aspecte del «Rapport sur la mission sanitaire en Espagna» feia referència als problemes derivats de l’evacuació dels refugiats de guerra. La política del Govern republicà consistia a traslladar els refugiats a les ciutats republicanes de rereguarda, com Barcelona o València. Ja a les acaballes del 1936 la població refugiada superava el milió de persones, la qual cosa constituïa el 14% de la població total (Barona, 2002: 354). El primer trimestre de 1937 la xifra havia augmentat fins al milió i mig (Barona i Bernabeu, 2008: 261). Aquest gran moviment migratori va obligar a crear un Comitè Nacional de Refugiats, que es ramificava en comitès provincials. Els comitès provincials feien un inventari de refugiats i s’encarregaven de buscar-los recer, aliments i atenció mèdica. Amb aquesta finalitat es van habilitar a València els asils provincials, és a dir, les cases de Beneficència i Misericòrdia, i els asils municipals.

Els desplaçaments massius es feien en camions o en tren, per això, a València, es van habilitar uns locals en l’estació del Nord per a rebre els refugiats. Aquestes instal·lacions disposaven de menjador, dutxes i d’un servei mèdic, que atenia els refugiats que hi arribaven, per bé que en molts casos els derivaven als hospitals de la ciutat.