Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

37 страница из 85

A tall de resum, l’informe afirmava que la missió havia comprovat que no hi havia hagut cap epidèmia en la zona republicana des del començament de la guerra i n’aportava proves. En l’apartat de les conclusions, els experts feien als responsables sanitaris espanyols un seguit de recomanacions quant a les malalties infeccioses (Barona i Bernabeu, 2007: 114-115). En primer lloc, s’aconsellava dotar els serveis mèdics d’uns 50 vehicles sanitaris exclusivament per al transport de contagiats i d’estufes de desinfecció. A més, s’hi destacava la necessitat de instal·lar sales especials d’aïllament i tractament específic per a malalts infecciosos. D’altra banda, els salubristes insistien en la necessitat de la declaració obligatòria de la febre tifoide, el tifus exantemàtic, la pigota i la disenteria, i es recordava que aquesta comunicació s’havia de fer per part dels metges als inspectors provincials d’higiene. En darrer lloc, s’advocava per la formació de metges epidemiòlegs que s’encarregassen exclusivament de la prevenció i lluita contra les malalties infeccioses contagioses. Aquests metges haurien d’estar destinats en totes les col·lectivitats (presons, asils, etc.).