Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

39 страница из 85

Fig. 1. El Comitè Nacional de Refugiats a València, situat al carrer Salvador Seguí (actual carrer del Comte de Salvatierra), va instal·lar un servei mèdic a l’Estació del Nord. Font: Arxiu de la Diputació Provincial de València (ADPV), I 2.4, c. 14, llig. 50, Partes de ingreso 1936-1937.

El contingent més nombrós entre els refugiats era el dels xiquets, que, quan arribaven malalts, eren atesos en establiments sanitaris públics. A València, per exemple, es va habilitar una sala especial per a xiquets tuberculosos al sanatori de la Malva-rosa.

L’informe dels experts internacionals xifrava en 250.000 els refugiats acollits per les províncies valencianes a finals de l’any 1936 (Barona, 2002: 354). Altres fonts calculen l’augment de la població de València en els moments de màxima recepció de refugiats en un terç de la seua població. Així, si València era una ciutat d’uns 300.000 habitants en la dècada dels trenta, pel 1936 la població calculada era d’uns 386.427 habitants, i l’any següent era de 399.355. El 1939 València comptava amb una població de 413.969 habitants (Navarro, 2006: 46).