Читать книгу La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí. (1372-1396) онлайн

29 страница из 109

Finalment, la tercera font d’ingressos era la cessió de la senyoria pròpiament dita, per execució de la penyora d’un crèdit. Aquesta és la fórmula usada en préstecs grans, com el subscrit amb els banquers Pere Pasqual i Arnau Esquerit. El primer testimoni del deute de l’infant amb aquells canvistes de Barcelona el trobem el 19 de juny de 1380. El rei Pere hi reconeix que, amb l’objectiu d’armar i preparar tres galeres que el rei vol enviar als regnes de Sardenya i Sicília per a fer «ardiis negocis» essencials per a la Corona, l’infant Martí s’endeutava en 34.500 florins d’or d’Aragó amb aquells banquers. La liquidació del deute s’establí en un termini màxim de 6 mesos, i es posava com a garantia del crèdit la Vall d’Uixó i la Serra d’Eslida, i encara d’alguns llocs de la tinència de Xèrica. S’acordava així que, si els terminis del retorn del préstec s’esgotaven sense que l’infant hagués pogut liquidar-lo, s’hauria de lliurar als dits canviadors, de manera total i íntegra, és a dir, amb tots els seus termes, drets, jurisdiccions i gravàmens, la possessió de la Serra d’Eslida i de la vall d’Uixó (doc. 38).