Читать книгу La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí. (1372-1396) онлайн

31 страница из 109

Hi ha un paràgraf que ens dona la clau definitiva de la crispació personal i de la greu situació financera de l’infant Martí arran de tota aquella situació, més si es considera que pel seu patrimoni personal, hauria d’haver estat un dels homes més benestants de la monarquia. El 26 de gener de 1385, l’infant va retraure a Berenguer de Relat, mestre racional de la cort, i al tresorer reial, que no el recolzassen en els seus intents de desobligar el seu pare del deute amb els canviadors. Els recriminava els greuges que li imputaven en l’empenyorament d’or, argent, perles i pedres precioses, així com també de la Serra d’Eslida i de la Vall d’Uixó i altres llocs de València, que sumaven en total uns 60.000 sous de rendes anuals. En un to dur deixà escrit (doc. 85):

E tot açò s’és fet e·s fa per gran e desordenada favor que vós e lo dit tresorer los havets dada e dats contra Déu e justícia, e vageus lo cor que nós no som de fust que d’açò e d’àls no hajem sentiment e que per colpa vostra e del dit tresorer romanim desheretats de les millors rendes que havem, e injuriats e agreujats, e no sens causa, car no ha juheu en la senyoria del senyor rey qui u hagués sofert.