Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

62 страница из 67

En què es basa aquesta superioritat del realisme de Proust respecte a la gran tradició literària que culmina i enfonsa alhora? Pla ho explica amb el que esdevindrà una peça clau de la seva pròpia poètica: els detalls. Els detalls, entesos com la unitat mínima impossible de reduir i, alhora, capaç de concentrar la mesura de la mateixa possibilitat de mirar el món i, fins i tot, la possibilitat de la literatura. Pla es diu, sobretot, a través de les coses insignificants, banals, en tant que en una prosa literària–com ha assenyalat Roland Barthesssss1–, la insignificança del més petit detall ens obliga a interrogar-nos, precisament, sobre la pròpia insignificança de les coses, en una interrogació que desvelarà la seva vital importància. El realisme de Pla, com el de Proust en la seva lectura, fa descansar –recaure– tot el pes del món en aquests detalls:

L’acumulació de detalls, en els escriptors estrictament realistes, és tan gran que arriba a fatigar. Arriben al naturalisme, al fotografisme. En l’obra de Proust, la quantitat de detalls és encara més gran que en aquests escriptors. De vegades n’hi ha tants que fan l’efecte d’una ensulsiada que us cau a sobre –una ensulsiada copiosa, abundantíssima. Els detalls són la quinta essència de tota obra escrita. L’interès de tota obra literària –l’interès diríem bàsic, primari– es troba en els detalls.ssss1