Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

39 страница из 56

És conegut que l’origen del Braç Militar es troba en la pragmàtica que concedí Joan II a les Corts de 1389. El monarca establia la divisió del Braç Militar en dos: per una banda, un Braç de «Militibus, Generosis & Hominibus de Paratico», i, per l’altra, un de «Magnatum, Baronum, Ricorum Hominum & Nobilium». El primer, a més, tenia la facultat de reunir-se fora de Corts, el qual era anomenat «Bras Reyal dels Cavallers, Generosos, e Homens de Paratge del Principat de Catalunya».ssss1 El privilegi facultava el Braç fora de Corts a fer les seves ordinacions, a reunir-se quan considerés adient per tractar els seus negocis, nomenar oficials, tenir segell propi amb les armes del Braç i un arxiu o caixa comuna. Tal com ens recorda Felipe de Salvador, la pragmàtica deixava clar que la creació dels dos braços es feia per «los inconvenientes deducidos de la existencia de un Brazo único en Cortes y Parlamentos, y a veces con opuestos intereses».ssss1 La creació d’aquest Braç no suposa cap novetat en el panorama institucional de la Corona d’Aragó. No oblidem que a les Corts aragoneses des del segle XIII ja tenien dos braços militars: el «brazo nobiliar» i el «brazo de caballeros e hijosdalgos».ssss1 L’element realment innovador està en el fet d’atorgar a la petita noblesa la capacitat de reunir-se fora de Corts i d’autogovernar-se, cosa que no era permesa a l’alta noblesa. Com recorda Sebastià Solé, aquest era un privilegi de «la màxima importància política, l’exercici del qual no ens consta que provoqués mai cap crisi ni problema».ssss1 Sens dubte, el monarca pretenia debilitar l’estament militar, disminuir el nombre de membres que participaven a les Corts i dificultar que presentessin un front comú. A l’hora de la veritat, el privilegi implicava atorgar als cavallers i a la petita noblesa un alt grau d’autonomia, totalment lliure del control reial, cosa que va esdevenir nefasta per als interessos reials al segle XVII. L’existència del dret de reunió fora de Corts era un signe evident del nou paper que cavallers i petita noblesa pretenien exercir en la societat en detriment de la noblesa titulada.