Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

44 страница из 56

Comptat i debatut, sembla clar que la història del Braç Militar comença molt abans de 1602. A la segona meitat del segle XVI, tot i que segurament podem remuntar-nos a la primera meitat del segle XVI, tenia una estructura mínima amb president i lloc fix de reunió. La seva actitud política al llarg d’aquells anys no presenta una gran diferència qualitativa respecte als anys posteriors, tot i que la intensitat sigui molt menor entre 1550-1600. En aquest sentit, les ordinacions de 1602 no són cap trencament, sinó més aviat el resultat d’una evolució natural, fruit de la necessitat que tenia la noblesa de dotar-se d’un instrument eficaç que li permetés defensar millor els seus interessos.

Les ordinacions van ser aprovades el 29 de juny de 1602 i va ser signat per setanta-set persones.ssss1 Sovint s’ha donat una gran importància a aquest esdeveniment, com si fos el punt de partida per a desenvolupar una activitat política major. La documentació que conservem, tot i així, no sembla corroborar aquesta impressió. Els contemporanis possiblement no van ser conscients de la importància que tenien les ordinacions. Resulta significatiu que ni el dietari de la Diputació ni el del Consell de Cent, ni tan sols Jeroni Pujades, hagin deixat constància d’aquest fet.ssss1 La lectura de la documentació, per contra, palesa l’existència d’una intensa activitat del Braç tant en els mesos anteriors a les ordinacions, com en els posteriors. El 31 de març de 1601 el Braç exigia als diputats que apliquessin les indicacions sobre la impressió de les Constitucions fetes per la vint-i-quatrena nomenada per la Junta de Braços;ssss1 a l’octubre del mateix any sorgí el conflicte per l’empresonament dels diputats, en el qual l’estament de la noblesa va fer costat a la Diputació, i el 25 de març de 1602 enviava un ambaixador a Madrid (Alexandre d’Alentorn) per suplicar-ne al rei l’alliberament.ssss1 L’activitat al llarg de la primavera de 1602 també va ser intensa, com ho demostra el fet que a les comissions de comuns creades per a tractar el tema dels empresonaments hi participés el president de l’estament, Onofre d’Alentorn.ssss1 Poc després de ser aprovades les ordinacions de juny de 1602, l’activitat no va disminuir. El 25 de juliol la noblesa demanava als diputats que ajudessin el Consell de Cent en les despeses produïdes per l’alliberament dels seus oficials i es queixava també per l’empresonament de Carles Pons.ssss1 Les protestes continuaren al setembre i a l’octubre del mateix any. Al març de 1603 la queixa era per la substitució del governador de Catalunya i a l’abril tornava a renéixer el conflicte pels pedrenyals.ssss1