Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

46 страница из 56

Pare i fill van ser persones de caràcter fort i amb una gran influència política i social. Onofre, com recorda un testimoni d’Agramunt de finals de segle XVI, era «persona que per aquestes parts tothom li té molt gran respecte i temor», capaç de mobilitzar militarment més de 400 persones.ssss1 D’Alexandre es deia que era «el Neptuo y Norte deste Mar tempestuoso de la Diputación» i Pujades el qualificava com a «home sempre violent». Elliott plantejava les possibles similituds del bandolerisme català amb la Fronda francesa, en la mesura que en ambdós processos trobem l’existència de «nobles malcontents, possiblement amb finalitats no ben definides, però molt suggestiva als ulls dels nombrosos membres de la classe dirigent que no tenien desig de veure un increment de poders de la corona».ssss1 Per la seva banda, Xavier Torres va posar sobre la taula el debat de l’existència d’un «partit foralista» o d’un «bandolerisme pactista» durant aquells anys.ssss1 No es pot negar l’oposició que una part important de la noblesa catalana va fer als interessos de la monarquia. Sens dubte, hi ha motivacions personals complexes en aquests enfrontaments, però sembla evident que en no poques ocasions, al darrere hi havia un constitucionalisme «renascut», que defensava les lleis contra la voluntat transgressora de la monarquia.