Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

49 страница из 56

Del que no eren conscients segurament els Alentorn, era que amb la seva decisió anaven a crear una institució sòlida, amb una gran autonomia respecte al poder reial i que cent anys després, en el context de la guerra de Successió, jugaria un paper cabdal en la defensa de les Constitucions catalanes, més enllà dels simples interessos estamentals.

ssss1 Constitucions i altres drets de Cathalunya: compilacions de 1495, 1588-1589, i 1704, Edició facsímil, Barcelona, Base, 2004, vol. II, p. 54.

ssss1 Felipe Salvador, «El Real Cuerpo...», p. 369. Vegeu també Andrés Avelino Pi Arimon. Barcelona..., vol. II, p. 346.

ssss1 Per a una aproximació senzilla a les Corts aragoneses vegeu: Leonardo Blanco Lalinde. La actuación parlamentaria de Aragón en el siglo XVI. Zaragoza: Cortes de Aragón, 1996. Vegeu també, Enriqueta Clemente García, Las Cortes de Aragón en el siglo XVII. Estructuras y actividades parlamentarias, Zaragoza, Cortes de Aragón. 1997.

ssss1 Sebastià Solé i Cot, «La Cort General a Catalunya», dins DD.AA., El territori i les seves institucions històriques, Lleida, Fundació Noguera, 1999, pp. 117-183. La referència és a la p. 126.