Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

48 страница из 56

era el confrare que s’havia distingit no solament per l’assiduïtat a concórrer als actes de la confraria, sinó perquè havia pres part en moltes de les justes i torneig amb lluïment ben destacat.ssss1

La seva participació, constatada des de 1570, va tenir una gran rellevància en la reforma de 1576, quan va ser nomenat el primer síndic de la confraria, càrrec triennal de recent creació que tenia com a finalitat assegurar el bon funcionament de la institució. Va ser, però, el seu germà Onofre qui tingué el paper més important, atès que va esdevenir el promotor de les noves ordinacions de 1596, quan era diputat militar.ssss1 Les ordinacions resulten de gran interès, ja que de manera semblant a les del Braç Militar es feien per tal de revitalitzar la institució i fixar la creació de nous oficis, sistemes més clars d’ingrés i de pagament de taxes i tot un seguit de normes per assegurar el lluïment a les celebracions.ssss1

No sembla casualitat que el mateix Onofre d’Alentorn sigui l’impulsor principal de les noves ordinacions de la confraria de Sant Jordi i del Braç Militar. Com tampoc ho és que les primeres es fessin el 1596, quan ell era diputat militar, ni que les segones es fessin el 1602, quan ell era president del Braç Militar. Sota la llum dels fets succeïts durant aquells anys, l’actuació d’Onofre d’Alentorn responia a la voluntat de reforçar el paper polític i social que la petita noblesa catalana volia jugar en el context d’una Corona cada vegada més allunyada del país i dels seus interessos. En aquest sentit, la reforma de la confraria i del Braç semblen reforçar els plantejaments que defensen l’existència d’un «bandolerisme pactista»ssss1 o, si més no, d’un vigor nou de les Constitucions.