Читать книгу El braç militar de Catalunya. (1602-1714) онлайн

40 страница из 56

Aquest primer Braç Militar gairebé no ha deixat rastre en la documentació oficial. Segons Armand de Fluvià, va tenir una vida curta i deu anys després del 1389 va «deixar d’existir per reintegrar-se a l’originari d’on s’havia escindit».ssss1 En les següents Corts que es van celebrar a Catalunya (1409, a Perpinyà i a Barcelona), els cavallers van fer un pas més en les seves pretensions i van aconseguir que el rei Martí els atorgués tenir representació pròpia i diferenciada del Braç Militar de «Magnates, Nobles y barones».ssss1 D’aquesta manera, tot i les protestes del Braç Eclesiàstic i del Reial, en aquelles Corts hi hagué quatre braços, seguint així el model de les Corts aragoneses. Era una nova victòria dels cavallers davant la noblesa titulada. No obstant això, la situació no durà gaire i les pressions dels altres braços aconseguiren que a les Corts següents, de 1412-1413, el primer rei Trastàmara suprimís el privilegi de 1409, de manera que es retornava a un únic braç militar, format per tots els estaments nobiliaris. La reacció dels nobles va continuar al llarg dels anys següents. A les Corts de 1481 Ferran II va confirmar la pragmàtica de 1389, amb la condició «que aquell comprenga als Magnats e a tots los de sus anomenats qui fan un Braç o Stament Militar».ssss1 La importància del privilegi era doble: d’una banda, perquè reafirmava l’autonomia de l’estament militar a l’hora de governar-se; de l’altra, perquè suposava una nova victòria de nobles i titulats enfront dels militars i cavallers, ja que podien participar els primers a les juntes del Braç Militar fora de Corts.