Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн
2 страница из 46
ssss1
L’expressió periodística de Joan Fuster durant la Transició…
Introducció
Sens dubte, Joan Fuster va saber convertir en professió una profunda pulsió personal a comunicar-se per mitjà de l’escriptura. El resultat d’aquesta intensa dedicació foren desenes de llibres, centenars de treballs de recerca i d’erudició, milers d’articles periodístics apareguts en diversos periòdics al llarg d’una trentena d’anys, un seguit d’anotacions diàries –només en part conservades–, milers de cartes i de fitxes de treball…Tot plegat, una immensa producció de tota una vida dedicada a l’escriptura i a la reflexió. D’entre els diferents aspectes d’aquesta extensa i suggeridora producció, el present llibre planteja, al llarg de cinc capítols, l’aproximació a l’anàlisi d’alguns aspectes i àmbits de la seua prosa i creació literària.
En primer lloc, s’hi revisa la seua tasca com a traductor, en particular de textos narratius (amb Albert Camus, en primer terme), una activitat a la qual es va dedicar intensament durant uns anys ben concrets. En segon lloc, s’estudia l’assagis me literari, ben delimitat al costat dels seus estudis sobre història cultural i de les seues propostes civils, cosa que s’il·lustra sobretot aplicat a l’estudi d’una obra emblemàtica com és Diccionari per a ociosos. També es tracta, en tercer lloc, l’obra dietarística, mantinguda regularment durant anys i en bona part publicada, bé com a diaris, bé en reelaboracions i ampliacions com a assaigs particulars. El capítol següent, el quart, revisa la tasca de Fuster com a crític literari, des d’una de les seues primeres aportacions, concretament l’exercida en l’observatori que mantingué al setmanari barceloní Destino. Finalment, com a darrer capítol, s’aborda la seua escriptura periodística mitjançant els seus articles d’un segment cronològic concret, especialment interessant: el període situat entorn de la mort de Franco (1975) i que s’anomena la Transició política, l’única etapa en què Fuster pogué expressar-se en la premsa amb una certa llibertat i amb el desig d’intervenir en els canvis sociopolítics i culturals en marxa.