Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

4 страница из 46

L’altra dificultat és que la meva perspectiva no és pas pionera i, darrere aquesta investigació, hi ha altres aproximacions, entre les quals ressalta un article de Vicent Salvador de fa menys d’una desena d’anys. L’interès, en aquest cas, s’ampliava i el subtítol de l’estudi, «Joan Fuster i les traduccions», assumia el doble valor que el títol de la meva intervenció podria mantenir si volguéssim jugar entre el genitiu subjectiu i l’objectiu. A més a més, aquest joc de miralls entre Fuster traductor i Fuster traduït ja va ser emprat per Manuel Pérez Saldanya (2008: 11) per introduir la contribució de Donatella Siviero a la «V Jornada Joan Fuster» de 2007. La seva presentació, després d’una citació fusteriana sobre «el pecat més freqüent dels traductors» (això és, «la infidelitat a l’idioma en què escriuen»), acaba amb aquestes paraules: «Fuster, que va realitzar traduccions importants al català d’alguns dels seus autors més estimats, és ara l’objecte d’estudi d’una catalanòfila captivada per la seua obra». No obstant això, jo em cenyiré a les versions dutes a terme per l’autor; i, abans de mirar-les una mica més de prop, voldria recórrer ràpidament alguns pensaments que ell mateix va expressar respecte a la qüestió que aquí ens pertoca.