Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

8 страница из 46

Si comparem aquest fragment amb el de Maragall, les semblances són evidents. I Fuster encara afegiria una glossa al text del poeta barceloní sobre la necessitat de sortir d’una condició d’amateurs, ja que «els nostres literats encara no han aconseguit el mínim de professionalització que seria de desitjar» (Fuster 2011b: 398). El mateix any, el 1962, també clamava per un «Mercat per a les traduccions» (Fuster 2011c), amb un to profètic que, si llavors l’emprava per donar suport a iniciatives coetànies com la del «Club dels Novel·listes», ara, per a nosaltres, sembla profetitzar projectes editorials de gran envergadura, com el que representarà la «MOLU» dues dècades més endavant. La posició de Fuster oscil·la entre dos extrems: d’una banda, la impossibilitat –o, més aviat, l’estupidesa– de les autarquies culturals considerades com a «suïcides»; de l’altra, la idea d’una crisi general de les llengües tal com havien estat concebudes en el passat. Respecte al primer punt, a l’atmosfera ofegadora d’una literatura tancada en si mateixa s’afegeixen –però la connexió és tota meva, car Fuster no presenta explícitament aquest nexe– les dificultats històriques de la narrativa catalana (i del teatre, i de l’assaig: en definitiva se’n salva només la poesia):