Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

10 страница из 46

No arribem a fer-nos càrrec del que és «parlar». Entendre’ns, fer-nos entendre? En un moment de necessitat, dues persones poden entendre’ns per senyes o amb quatre crits enginyosament modulats. En el restaurant o en la botiga, a manca d’intèrprets, la «comprensió» d’urgències sol produir-se de qualsevol manera. Això no és parlar. Com «gairebé» tampoc no és parlar l’intercanvi d’unes quantes frases de manual. Ni ho és això que tots fem, en la majoria dels nostres tripijocs de rutina, quan ens servim del volapük exsangüe que flata en l’aire urbà i comercial (Fuster 2011d: 592).

Arran d’això, obriré un petit parèntesi. Júlia Blasco (2002) ha parlat de la lectura, per part de Fuster, de Wittgenstein. I més tard afirmarà que:

[…] també havia llegit el Tractatus de Wittgenstein, i honestament remarcava que ell utilitzava el llenguatge com a mitjà de comunicació, però preferia no entrar en teories com les del filòsof austríac. Fins i tot reconeixia que li havia costat llegir Wittgenstein, però li agradava com havia aconseguit desmuntar la metafísica. Afirmava que després de Wittgenstein ja no es podia parlar de metafísica, sinó simplement de metafísica de consolació (Pellisser, Montón i Pérez i Moragón 2008: 273).