Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

14 страница из 46

Anna Maria Devís (2001) s’ha ocupat d’aquests engranatges literaris i ha articulat, dins un capítol llarg i dens sobre «Joan Fuster i els llindars del text literari», un important apartat sobre els «Pròlegs del traductor» (125-134). El de Sueca, al començament de Les originalitats, acceptava la concepció del «pròleg com un epíleg col·locat, no se sap ben bé per què, al principi del llibre», amb una especificació: «parlo, és clar, del pròleg que fa el mateix autor» (Fuster 2011e: 99). Ara, en el cas de les seves traduccions, aquesta relació d’autoria es complica i el torsimany se sent més lliure d’expressar-se fins i tot, quan cal, de manera didàctica. A propòsit d’això, tenim una afirmació contundent:

Mis amigos editores me han obligado a cultivar el género [del prólogo] con una asiduidad que está lejos de ser de mi gusto. Y, naturalmente, en todo momento me he sujetado a la primera regla del juego: el prólogo es un papel que se antepone a una obra literaria con el fin primordial de asegurar al comprador del volumen que no se ha gastado los cuartos en vano (Fuster 1966: 61).