Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

18 страница из 46

En fi, l’única observació crítica que es podria salvar és el to massa familiar del prologuista; però, amb ulls d’ara, hi veurem, més que no pas una voluntat de rebaixar els mèrits de l’escriptor guardonat amb el Nobel, l’intent de Fuster d’emmirallar-s’hi, de construir-se com una mena de doble del model. Neus Penalba, en un text encara inèdit, comenta que Fuster, cada cop «que es referirà als textos més filosòfics de Camus ho farà des d’un to burleta i condescendent, sobretot pel que fa a les divagacions sobre l’absurd i la metafísica del suïcidi exposades a Le mythe de Sisyphe» [3].ssss1 I amb una mena de par condicio aplicada al rebuig filosòfic, resumeix l’esquema mental aplicat per Fuster:

[…] de Camus no el convenç la seva metafísica del suïcidi; de Sartre, la paradoxa que malgrat promulgar un magisteri moral a favor dels oprimits, el seu concepte de llibertat i d’home caigui en l’absoluta ideologia de considerar que un ésser humà convertit en esclau sempre pot triar de ser lliure i de rebel·lar-se. [4]ssss1