Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

20 страница из 46

L’estrany:

[…] Camus va desplegar un ampli esforç de tempteig, d’anàlisi, d’afirmació, potser no sempre reeixit, però insignement ambiciós. Hi podrem estar d’acord o no: això és una altra història (1967b: 7-8).

2. Una reflexió sobre el volum en qüestió, que generalment ocupa l’espai central del pròleg, i remet a les claus de lectura de l’autor. Aquí no aportaré cap exemple perquè augmentaria injustificadament el nombre de pàgines d’aquest article.

3. Una visió global de l’escriptura de Camus, amb el pes de la balança valorativa tot posat en el plat de la literatura respecte a l’acusada lleugeresa de les seves ponderacions filosòfiques:

La pesta:

El mite de Sísif:

L’home revoltat:

Albert Camus no passa de ser un «liberal» recalcitrant, i L’home revoltat recull i explana les seves conviccions bàsiques. Tot ben garbellat, aquestes conviccions s’identifiquen amb aquell remot i únic «valor» que Camus havia reconegut quan indagava la situació de l’«home absurd»: la vida humana, el fet senzill de viure, la biològica realitat del nostre trànsit sobre la terra (1966: 12-13).