Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

21 страница из 46

L’estrany:

4. Finalment, la figura de l’escriptor és recuperada i exaltada capgirant el judici de valor inicial, tot i que essencialment sub specie ethica:

La pesta:

L’home revoltat:

El mite de Sísif:

L’estrany:

El risc de no entendre el mecanisme argumental que és subjacent a aquestes consideracions porta a la banalització de la lectura fusteriana. Així, Fernández Buey (2011: 291) es permet el luxe de dir que, al pròleg d’El mite de Sísif, «Fuster empezaba bromeando, como era habitual en él, con los filósofos de profesión». L’estudiós ressegueix didascàlicament aquest text i el de L’home revoltat –aquests dos i prou: potser opina que els altres són només «literatura»– amb l’única intenció de remarcar –tot escudant-se darrere la paraula fusteriana i amb una mena d’elegia críptica au temps jadis («Eran otros tiempos, desde luego. No hará falta recordarlo. Así éramos», etc.)– la crítica a un autor (Camus) considerat fora del seu temps, però que es recuperaria «a partir de la crisis del marxismo y del neopositivismo y con la caída del muro de Berlín y el final de la bipolarización del mundo después» (293).