Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

23 страница из 46

Quan em vaig ocupar del pròleg a Fontamara (Ardolino 2011), la meva lectura va ser declinada prevalentment sota la perspectiva del realisme històric. Una petita escomesa de Vallverdú a les pàgines de Serra d’Or em dóna una part de raó. Després d’haver atacat literàriament la novel·la, el poetarealistahistòric diu:

[…] em refereixo, òbviament, a la «qualitat literària» de Fontamara i no pas a altra cosa. Per això no deixen d’ésser sorprenents les manifestacions de Fuster al pròleg en assenyalar com a segon motiu de la desconeixença de l’obra al nostre país –el primer essent, evidentment, l’anterior règim de censura– un anatema del marxisme ortodox contra Silone (Vallverdú 1968: 53).

No tornaré a resseguir tot el context en què vaig enquadrar l’interès de Fuster cap a Silone, però recordaré que, dins el seu pròleg, el de Sueca en parla com d’una lectura que havia fet deu o quinze anys enrere.ssss1 I l’aspecte d’alguna manera sorprenent és que insereix Silone, amb una remarcable insistència, en moltes de les llistes d’autors que proposa des de la meitat dels anys cinquanta. Naturalment, sobre el cap de l’escriptor italià no s’havien condensat encara els núvols negres de la suspicàcia de col·laboracionisme que dominaran el discurs crític sobre la seva figura durant el segle XXI,ssss1 i Fuster en dibuixa un retrat oval de «simpatia», d’on, de tant en tant, fa cap alguna fórmula d’autoidentificació. Però anem al gra. Després d’una llarga disquisició biograficopolítica sobre l’autor, ve l’aproximació a la novel·la. Fuster passa d’una crítica social –insistint força en el paper dels cafoni amb un petit escorç comparatiu amb el proletariat segons l’òptica marxista– a una anàlisi estructural, on examina també el grau convencional amb què els personatges presenten a l’autor la seva història i com aquest la tradueix en un italià literari. Finalment, posa en un únic sac tots aquests ingredients per treure’n una conclusió sintètica: