Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

27 страница из 46

[…] aquests problemes apareixen en les traduccions, perquè el màxim que he traduït jo ha estat el senyor Camus. I el senyor Camus, ja saps el francès cartesià no té problemes. El senyor Sartre ja comença a embolicar-se […] El francès que utilitza el senyor Camus, el llenguatge. Allò de subjecte, verb, atributs o el que siga, etc. Allò que era claríssim és la frase voltaireana de sempre, de Corneille o de qui siga. És igual, vull dir una cosa molta clara. El problema comença quan el senyor Sartre es veu obligat a confeccionar una fórmula contrària al geni de la llengua francesa, que es diu en soi o pour soi, i tot allò altre que en va condicionat (Blasco 2002: 118).

En fi, no es tractarà de computar la presència de fórmules típiques, com ara «ben mirat», o de calcular la quantitat de «pas» utilitzats per reforçar la negació: aquests són elements que apareixen o desapareixen durant les fases de correcció i no demostren res. Tampoc no caldrà entrar en una lectura atenta, però limitada, com la que cal aplicar en la dimensió d’una ressenya, quan el recensor compleix honestament la seva feina, com ho va fer, per exemple, Maria-Aurèlia Capmany davant la publicació de L’estranger: