Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

29 страница из 46

Tot això només formaria part de l’anecdòtica –i de les excuses que, noblesse oblige, he de demanar pel meu descuit bibliogràfic–, si no fos que un article en un diari espanyol, en fer referència a aquesta contribució, canvia les cartes a la taula. Francesc Mira (2015), després de llegir el llibre de Salvador, posa els punts sobre les is i reivindica l’autoria de la traducció siloniana: «perquè aquella traducció la vaig fer jo, servidor de vostés, de la primera ratlla a l’última, a banda dels retocs que Fuster hi va afegir al seu gust». Explica que així li ho va demanar el mateix Fuster perquè no sabia prou italià per fer-la: el traductor fantasma en rebria les 5.000 pessetes corresponents, però la versió havia d’anar a nom del de Sueca. L’article acaba amb una embranzida que em sembla, si més no, prou agressiva contra Vicent Salvador: «El que no sé, però ho supose, és si l’autor de l’estudi sobre la traducció de Fontamara l’hauria escrit igualment, i amb els mateixos elogis, si haguera sabut que el traductor no era Fuster, sinó un tal Mira». Fos com fos, aquesta revelació no influeix mínimament en el contingut del meu text, que s’ha mantingut més ençà de l’anàlisi lingüística i traductològica.