Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

22 страница из 46

No obstant això, em sembla que Fernández Buey està passant per alt precisament la historització del període, aquell context que Jameson ens recomana respectar sense excepcions («Always historicize!»).ssss1 I penso concretament en el diàleg que una part d’aquests pròlegs mantenen, a distància prudencial, amb el tema del realisme. Tornem a Falkberget, definit per Fuster com un «escriptor “realista”», tot i que amb una especificació important que explicita el valor de les cometes aplicades a l’adjectiu: «Ja sé que a hores d’ara la paraula realista aplicada a la literatura està sofrint unes pressions polèmiques molt agudes. No em sembla que aquest sigui el moment més indicat per a prendre-les en compte» (Falkberget 1962: 7).

D’altra banda, en el cas de Camus, la lectura del prologuista és del tot oposada, i La pesta «no és una novel·la “realista” sinó una novel·la –no sé si puc dir-ho així “hipotètica”» (Camus 1962: 19). La definició és suggeridora, ça va de soi, i, a més a més, està acompanyada per una glossa encara més contundent: «La “realitat” –Oran i la seva gent– és un motiu remot, i només això: un fons de versemblança per a la narració i res més» (10). El text de Fuster té data de 23 de novembre de 1961: l’invent de Molas i Castellet encara havia de produir-se, però el debat sobre el realisme ja s’havia engegat.ssss1 Els pòrtics de L’home revoltat o El mite de Sísif no entren dins el tema, però l’envolten amb unes apreciacions directament polítiques en el primer cas (l’«amarxisme» de Camus), o amb unes instruccions per l’ús de l’absurd camusià que toquen la societat contemporània, en el segon.