Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

19 страница из 46

Deixem de banda Sartre i ordenem les reflexions que Fuster empra, en els seus pròlegs, per aproximar el lector a l’obra de Camus. Però, abans, recordem, per subratllar la consideració de Penalba, l’aforisme 71 dels Judicis finals: «Totes les metafísiques són “metafísiques de consolació”, incloent-hi la del mateix Camus, en la mesura que és metafísica» (Fuster 2011a: 236). I ara procedim a una sistematització per excerpta (posaré els títols dels llibres prologats per a una visió comparativa més directa):

1. El judici de valor respecte a Camus és sempre explicitat, tant en el cas del narrador com en el cas del «filòsof», i comença de manera limitadora:

La pesta:

Camus no era un filòsof gaire consistent (1962: 8).

El mite de Sísif:

La «literatura» no les «metafísiques». I no ens enganyem: El mite de Sísif és «literatura» i prou. Les seves pretensions «filosòfiques» faran somriure els especialistes, i amb justícia (1965: 7-8).

L’home revoltat:

[…] el seu error més pregon, determinant, era un altre, Camus jutja el marxisme –i no solament les realitzacions soviètiques– amb un criteri «ètic»: comet la incongruència de retreure-li la manca d’unes premisses que Marx i Engels s’havien afanyat a no admetre (1966: 12).