Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

16 страница из 46

Tant se val, ara. El que importa és la formulació d’un pròleg que es desenvolupa enmig d’una excusatio non petita. El traductor no tenia idea de qui era Johan Falkberget quan va acceptar la feina, és a dir, «quan els amics del “Club dels Novel·listes” van proposar-me –gairebé, amicalment, “imposar-me”– la redacció catalana de La quarta vigília» (Falkberget 1962: 5). Tanmateix, «el llibre es fa llegir, i jo, de la meva banda, he procurat que la meva intervenció no resti a la prosa de Falkberget, al ritme del relat, a la plàstica de les descripcions, cap dels seus atractius» (14). Ara bé, la pràctica de la traducció indirecta ja resulta comuna a les publicacions del Club dels Novel·listes i, a més a més, Fuster podia comptar amb la col·laboració «filològica» de la senyora June Nyström de Vila-Abadal.ssss1 Caldria afegir que, si el traductor busca la neutralitat, el prologuista s’erigeix gairebé a un deus ex machina i no només dóna unes directrius per a la lectura en parlar de «novel·la-poema» o de «novel·la cristiana», sinó que arriba al punt d’explicar-nos la trama del llibre i desvelar-nos-en el final.