Читать книгу Prosa i creació literària en Joan Fuster онлайн

3 страница из 46

El conjunt d’aquests aspectes foren esbossats i motiu de debat en la X Jornada Joan Fuster de Sueca. Posteriorment han estat elaborats amb aprofundiment i exhaustivitat com a capítols d’aquest llibre.

CÀTEDRA JOAN FUSTER

Universitat de València

Les traduccions literàries de Joan Fuster

Francesco Ardolino

Universitat de Barcelona

Escriure és passar per una o altra censura.

Carta de Joan Fuster a Jordi Sarsanedas (Sueca, 2-6-1973)

1. PER LES OBRES ELS CONEIXEREU

Si limitem el corpus de les traduccions fusterianes a les publicacions en volum, ens quedarem, si fa no fa, amb tan sols onze títols.ssss1 Descartaré les versions al castellà de Roís de Corella i de la monografia verdagueriana de Sebastià Juan Arbó; i també deixaré de cantó el Discurs d’acusació al rei de Saint-Just. Així, doncs, resten dues pàgines de Pierre Emmanuel a l’Homenatge a Carles Riba –un volum sovint citat per part dels italianistes perquè conté les primeres versions de Tomàs Garcés del que serien les traduccions del llibre Cinc poetes italians–; una novel·la de Falkberget –que és una traducció indirecta del francès–; Fontamara d’Ignazio Silone i cinc textos de Camus. La reductio ad unum, tanmateix, no ens serviria de res en un estudi sobre les versions fusterianes, perquè o hauríem de replegar cap a una fórmula com ara «Camus llegit per Fuster», o bé acceptar, banalment, el coneixement més aprofundit del francès respecte a altres idiomes per part del torsimany i remetre a una anàlisi més aviat lingüística. De totes maneres, també és cert que se’n pot fer una lectura cronològica i remarcar que, essencialment, les traduccions s’ajusten a l’espai de poc més d’un lustre, entre 1962 i 1967: –«per bé que el 1951 ja havia provat de traduir la peça de Sartre La putain respectuese, temptativa frustrada per “dificultat d’argot i matís” (segons va confessar a Manuel Sanchis Guarner en una cara del 21 d’abril), i encara que havia editat una versió del poema Hiperion foll del francès Pierre Emmanuel […], la seva activitat com a traductor es va desenvolupar durant la dècada següent» (Vall i Solaz 2011: 231). En fi, després de les versions de Camus, la darrera de les quals és de 1967, caldrà arribar fins a 1989 per tenir-ne una nova (i última) traducció, la del Discurs de Saint-Just.