Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
121 страница из 139
Dies després, el pare de Juan Gabriel, el seu germà Vicente i el cunyat, José Antonio Giménez, s’hagueren de presentar a la comissaria que la policia tenia a la Rambla tarragonina, per recollir-ne els efectes personals. Aquest darrer recorda al respecte «la honorabilidad de mi suegro, lo fuerte de una persona que había padecido el exilio y la cárcel, de una persona íntegra hasta en esos momentos». Un home que no es va poder estar d’escridassar als policies: «¡Hijos de puta!, ¡Me habéis matado a mi hijo!», sense que aquells fessin res més que lliurar-li una bossa amb la roba tacada de sang.121
Mai no es va poder esbrinar el veritable desenllaç d’aquella mort. Es digué que havia estat el resultat de l’impacte d’una bala de goma, que s’havien escoltat trets, o bé, que havia estat empentat pels seus perseguidors, mentre el comunicat oficial afirmava que havia caigut del terrat quan llançava pedres contra la policia:
El joven se había situado en la azotea de una casa, desde donde apedreaba a la policía que disolvía una manifestación. Al ser descubierto 2 policías subieron a la azotea y cuando el joven trataba de huir por una cornisa perdió el equilibrio, cayó a la calle.