Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
117 страница из 139
A més, la premsa insistiria en el fet que el cadàver no fou identificat fins moltes hores després i que un dia més tard dels enfrontaments ningú s’havia interessat pel cadàver, per la qual cosa Justícia i Pau tenia la intenció d’adquirir un nínxol, amb l’objectiu de donar sepultura a la víctima.113 Així el Diario Español de diumenge dia 7, encara parlava d’un cadàver no identificat i respecte al qual ningú s’havia interessat, ni telefònicament, i s’especificava la seva possible edat i els seus trets físics, a fi i efecte d’ajudar a una possible identificació. Igualment aquell dia aparegueren a la premsa unes estranyes notícies respecte al difunt, en un clar intent d’enterbolir la perspectiva dels fets. S’arribà a dir, de forma inversemblant, que la víctima no portava roba interior i que no tenia feina i vivia en una pensió, una altra mentida, fent-hi esment també al fet que havia nascut al Marroc, sense precisar en quines circumstàncies i sense afegir que era de nacionalitat espanyola.114