Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

114 страница из 139

Foren uns centenars els que aconseguiren arribar al centre de la ciutat, a la llavors Rambla del Generalísimo, sobre uns vuit-cents. En aquest indret les càrregues es reproduïren i ampliaren en la contundència, s’aixecaren barricades amb automòbils i materials procedents d’algunes obres, com per exemple les de l’edifici del Banc Popular, al número 38 de la Rambla tarragonina. La policia respongué amb material antiavalots: bales de goma i pots de fum, i tancaren els carrers adjacents a la Rambla amb els seus vehicles, amb la qual cosa la principal artèria de la ciutat esdevingué una veritable ratera, contravenint una norma fonamental en l’actuació policial en conflictes al carrer, com és deixar sempre una sortida als manifestants. Segons el testimoni de José Antonio Giménez, l’única possibilitat que tenien d’escapolir-se era passant entre els cotxes policials i ser-hi copejats:

los que quedamos en medio de la Rambla, cada vez estábamos más encerrados, unos optamos por recibir los palos y salimos de allí y otros optaron por el enfrentamiento con los grises, aquello se convirtió en una verdadera batalla campal. Se produjeron disparos con bala, algún vehículo vimos con el agujero.