Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

111 страница из 139

Si anem al relat concret dels fets, cal dir que a la construcció del complex petroquímic hi havia una participació notable d’empreses basques i, en conseqüència, de treballadors d’aquesta procedència. Així, el ressò dels fets de Vitòria colpí fortament tota la plantilla, que ja estava en una situació d’especial tensió laboral des de feia unes setmanes. El dia després de la masacre, ja es van aturar els treballs a la refineria. I l’endemà, 5 de març, al matí, els treballadors d’Ibemo van fer una primera assemblea, on es va decidir aturar la feina. Posteriorment, es va estendre la decisió en una assemblea a les portes del recinte dels treballadors de totes les empreses que participaven en el projecte, i en el decurs de la qual es decidí baixar a la ciutat, tant per protestar pels fets de la capital alabesa, com per estendre a la població les reivindicacions laborals del col·lectiu. També es decidí enviar piquets a les empreses Paular i Calatrava, que un cop assabentades, també aturaren la producció i els seus treballadors se sumaren a la marxa.