Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
107 страница из 139
Dins de l’amnèsic mar de l’oblit en què van caure els protagonistes de la lluita per la democràcia i les seves víctimes, podem dir que Manuel Fernández encara va rebre un primer reconeixement en una data no excessivament allunyada de la seva mort, que contrasta amb altres que patiren la mateixa circumstància. L’acte tingué lloc a Sant Adrià de Besòs, poc després de les primeres eleccions municipals democràtiques. Durant un ple extraordinari, el 27 d’abril de 1979, el consistori d’esquerres sorgit dels comicis i encapçalat pel socialista Josep Vilanova i Vila, va aprovar el canvi de nom de diversos carrers del municipi, entre ells el de l’anomenat Capitán General de la Armada Carrero Blanco, que va passar a anomenar-se carrer deManuel Fernández Márquez, al barri de la Mina.98 Més de deu anys després, l’Ajuntament de Badalona també li va retre el mateix homenatge, en donar el seu nom a un carrer del barri de la Mora, concretament el 24 d’abril de 1991.99
Entrats en el nou segle i coincidint amb el trentè aniversari dels fets de la Tèrmica, es van portar a terme un seguit d’actes de recuperació de la memòria històrica.100 CCOO edità el treball esmentat a l’inici d’aquest capítol101 i una escola d’adults va rebre el seu nom.102 El 27 de gener de 2013, vora el quarantè aniversari de la seva mort, Manuel Fernández fou objecte d’un homenatge a la plaça de la Vila de la ciutat on era veí, Santa Coloma de Gramenet. El marc on es desenvolupà fou l’acte antifeixista que cada any es fa el dia en què les tropes franquistes entraren a la població, organitzat per la Comissió Antifeixista 27 de Gener de la localitat.103