Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

104 страница из 139

El consell de guerra tingué lloc al Govern Militar de Barcelona el 7 de febrer de 1974.⁹¹ En l’informe de la fiscalia militar, fet públic el 8 de gener, es considerava Pérez Ezquerra com una persona de «mala conducta», i se l’acusava d’haver arengat les masses el 3 d’abril, a més de tenir una actitud «de dirigente y agitador». També se’l feia responsable d’haver llançat pedres a la policia, a l’igual que als altres tres encausats, Lozano, Moreno⁹² i Farrero. En conseqüència, se sol·licitaven penes de cinc anys i un dia de presó per Pérez Ezquerra, i de dos anys per a la resta d’acusats. Els advocats encarregats de la defensa foren Lluís Salvadores, Josep Solé Barberà, Albert Fina i Montserrat Avilés, els quals en sol·licitaren l’absolució per manca de proves. Pérez Ezquerra afirmà davant del tribunal que el dia dels fets havia intentat negociar pacíficament amb la policia, amb l’objectiu de poder accedir al recinte, sense emprar mètodes violents, i Farrero Rodés es manifestà en el sentit de no haver observat a cap dels seus companys acusats llançar pedres contra la policia. Aquesta circumstància, però fou negada per un testimoni del fiscal, un inspector de la BPS que afirmà haver vist Pérez Ezquerra instigant els treballadors perquè accediren al recinte, malgrat l’oposició de la policia. Els altres dos testimonis presentats, dos sergents de la Policia Armada, no el reconegueren llançant pedres. Els testimonis de la defensa, òbviament, afirmaren no haver vist a cap dels acusats agredint la policia o en una participació activa en els fets. Els advocats defensors empraren en les seves argumentacions referències al context laboral del moment, la qual cosa motivà que l’advocat Salvadores fos apercebut en tres ocasions pel president del Tribunal, fins que finalment li fou retirada la paraula. El darrer episodi de fricció a la sala entre uns i altres, tingué lloc quan el president va donar la paraula als acusats per tancar el judici, que s’havia perllongat vora deu hores. Pérez Ezquerra va intentar emprar el seu torn per posar de manifest les limitacions que tenien els treballadors per defensar els seus drets, circumstància que motivà que el president li retirés l’ús de la paraula, donés el consell per finalitzat i es retirés a deliberar.