Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
101 страница из 139
La caixa de solidaritat que els vaguistes organitzaren arribà a recaptar més de 600.000 pessetes,86 tant per ajudar a la vídua com als acomiadats, i als empresonats. A l’estiu s’assoliran xifres que vorejaren el milió de pessetes. Una xifra important, però del tot insuficient per fer front a les nombroses despeses que les conseqüències del conflicte generava. De forma gradual, la pressió, les represàlies i les coaccions van fer efecte en els treballadors, i la desmoralització va començar a fer acte de presència. De tota manera, al llarg dels dos anys següents i al voltant de la negociació del conveni, va tornar a haver-hi moviments vaguístics a la Tèrmica.
En aquest context, durant la jornada del Primer de Maig, la lluita que s’havia portat a terme i la mort de Manuel Fernández van ser-hi molt presents. L’assembla de la Tèrmica va llançar en aquestes dates una octaveta, en la qual es feia un paral·lelisme entre la lluita dels «màrtirs de Chicago» del 1886 i la que s’havia dut a terme feia uns mesos a Sant Adrià de Besòs. En el seu contingut es podia llegir: