Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн
100 страница из 139
a los allí reunidos que debería permanecer en paro sin preocupación alguna, ya que al día siguiente llegaría dinero suficiente para atender a los trabajadores más necesitados, ya que se estaba recaudando dinero por las fábricas de Cataluña, en concepto de ayuda, de cuya recaudación se estaba encargando las Comisiones Obreras.85
Durant aquells dies, i molts més, la presència i la pressió policial al centre de treball fou constant. La Guàrdia Civil i els membres de la BPS escorcollaven les bosses dels treballadors, vigilaven les entrades i establien perímetres de seguretat a la zona. Poc després, el dia 11, com a resposta a l’actitud dels treballadors, COPISA feia públic un nou tancament de cinc dies, amb les corresponents sancions de sou i feina per a la plantilla. De forma paral·lela, la relació d’acomiadats es va ampliar, amb trenta-nou casos més. A més, uns altres cinquanta-cinc treballadors abandonarien voluntàriament el lloc de treball, cansats de les pressions empresarials i policials. Malgrat aquesta repressió, les mobilitzacions no es van aturar, mentre es tornava paulatinament a la feina, treballant a ritme lent i sovintejant els petits actes de sabotatge.